Archivos Mensuales: septiembre 2016

FC BARCELONA “B” 2016-17

El filial barcelonista afronta la temporada 2016-17 con numerosos cambios respecto a la pasada. El conjunto estará dirigido otra vez desde el banquillo por Alfred Julbe y se incorpora a Lakovic como ayudante después de su paso como base titular del equipo del curso anterior. Las bajas con respecto a la 2015-16 son de mucho peso: Marc Garcia se marcha cedido al Real Betis, Emir Sulejmanovic ficha por la Cibona de Zagreb, Lubos Barton se ha desvinulado del club y Jaka Lakovic realizará tareas de ayudante de Julbe. Cambian de aires pero se quedan en LEB Oro Xavi Moix se incorpora al CB Prat y Papa Mbaye se va a Lleida. Por su lado, Ramon Vilà y Eric Vila probarán la NCAA. Toca volver a reinventarse con un grupo de jugadores muy jóvenes que un año más competirán en LEB Oro con el sueño a medio plazo de convertirse en jugadores profesionales de baloncesto. El club apuesta definitivamente por la generación 1998 que tan buenos resultados cosechó la temporada pasada. Las principales novedades son el interior brasileño Wesley Sena y el ya conocido por todos, Jordi Trias.

LA ESTRELLA: RODIONS KURUCS. A pesar de su reciente lesión en el menisco que le mantendrá alejado de las canchas como mínimo dos meses, Kurucs debe de ser la referencia ofensiva del equipo. Se trata de un alero de 206 cms que ataca la canasta con mucha facilidad y con infinidad de recursos. Talento exterior, tiro de 3, capacidad atlética y mentalidad ganadora. Cuando sus lesiones estén olvidadas se puede convertir en uno de los mejores jugadores de LEB Oro.

Championship game U18 FC Barcelona Lassa v U18 Crvena Zvezda Telekom Belgrade - Turkish Airlines Euroleague Basketball Adidas Next Generation Tournament

Rodions Kurucs (1998)

EL VETERANO: JORDI TRIAS. El gerundense de 35 años deberá cumplir con el paper de “profesor” dentro y fuera de la cancha del Barça “B” más joven de los últimos tiempos. Trias viene a ejercer la tarea que antaño hacía Lakovic y Barton (el año pasado) o Laviña y Alzamora anteriormente. Sin sitio fijo en la ACB en los últimos años, en LEB Oro donde los 5’s no ofrecen tanta dureza física ni los 4’s tanta capacidad para abrir la pista y poner el balón en el suelo, puede realizar un muy buen año. Hace un par de temporadas logró el ascenso con Morabanc Andorra y fue uno de los mejores jugadores de la competición donde casi nadie se atrevía a toserle. Gran fichaje como veterano. El juego sin balón es su especialidad.

jordi-trias

Jordi Trias (1980)

LA APUESTA: WESLEY SENA. Se incorpora este año al equipo este brasileño de 210 cms con un prometedor futuro. Es un buen defensor (habitualmente con los pies siempre en el suelo), aceptable finalizador y puede servirle de gran ayuda a los suyos en el rebote (casi siempre boxout en el defensivo y hambre en el ofensivo). Ha hecho la pretemporada con el primer equipo dejando un buen sabor de boca en los partidos amistosos.

SENA.jpg

Wesley Sena (1996)

EL ENTRENADOR: ALFRED JULBE. Repite Alfred Julbe al mando del equipo. Otra vez pondrá su experiencia (tanto trabajando con jóvenes como entrenando al máximo nivel) al servicio de este Barça “B”. Su confianza en la generación del 98 que tan buenas prestaciones dio el curso pasado (campeón de la Euroliga júnior) es absoluta. El objetivo de Julbe sigue siendo el mismo, que el máximo número de jugadores llamen a las puertas del primer equipo en breve.

julbe.jpg

Alfred Julbe (1960)

LA CANCHA: CIUTAT ESPORTIVA JOAN GAMPER. El pabellón de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí acostumbra a presentar un ambiente gélido tanto para los locales como para los jugadores visitantes. De hecho es habitual que las aficiones rivales que se desplazan hasta Barcelona sean mucho más numerosas y ruidosas que la propia. El aforo es de 500 localidades que casi nunca se llenan.

LA PLANTILLA:

· Bases:

Stefan Peno (1997 – 194 cms)

Pol Figueras (1998 – 187 cms)

· Escoltas y aleros:

Aleix Font (1998 – 190 cms)

Rodions Kurucs (1998 – 206 cms)

Màxim Esteban (1998 – 201 cms)

Nedim Dedovic (1997 – 202 cms)

Pivots:

Wesley Sena (1996 – 210 cms)

Jordi Trias (1980 – 206 cms)

Alex Mazaira (1997 – 206 cms)

Atoumane Diagne (1998 – 213 cms)

Anuncios

SAFA CLAROR – CC DE L’HOSPITALET (COPA CATALUNYA-OCTUBRE 2007)

Dissabte passat es van enfrontar dos equips amb objectius ben diferents al Poliesportiu del carrer Sardenya. Per una banda els locals amb les baixes enguany del germà gran dels Jordan i d’Oriol Aragüés aspiren sens dubte i com a màxim a la permanència. En canvi els visitants, dirigits per Isaac Pujol i amb el seu perímetre remodelat de dalt a baix són clars candidats a ocupar la zona excelsa de la classificació.

De seguida va quedar clar que els visitants marcarien el ritme del partit. D’aquesta manera, Oriol Ginés i Pablo Perdiguer (sobremarcat per Raül Otero) marcaven la pauta i guiaven extraodinàriament als seus companys fins arribar al final del primer quart amb un resultat de 19-28. Els locals aguantaven l’estrebada amb encert en el llançament exterior  i encomanant-se a la qualitat suprema d’Ignasi Jordan.

Però els verds tenien un as a la màniga, el seu alerpivot Carlos Gil, que amb el seu canell va donar una classe d’efectivitat en el tir de mitjana i llarga distància estant especialment inspirat en el llançament des de més enllà de la línia de 6,25 metres (5 triples).

Al descans deu punts amunt pels de l’Hospitalet: 36-46.

El començament del tercer quart va determinar la sort del partit, decantant-se sens dubte pels visitants que van endosar un parcial de 6-18 al SAFA deixant vist per sentència el matx. El seu trio exterior format per Ginés (exjugador AEC Collblanc), Perdiguer (ex Ripollet) i Malé (ex AEC Collblanc) ajudats per un jove però cada dia millor Eduard Ventosa va resultar demolidor per un Claror sense rumb (important la baixa de Pau Gil) i que només les espurnes dels seus millors homes (Borja Pascual i Ignasi Jordan) van oposar resistència a un equip rival millor.

Al final, victòria còmode pel Catòlic (65-85) que continua invicte a l’espera de rebre el pròxim cap de setmana a un rival complicat, SEDIS Mausa. El SAFA intentarà, per la seva banda, posar les coses difícils al CN Sabadell, un altre dels cinc equips invictes del grup 2 de Copa Catalunya. Coses del calendari.

ATENCIÓ A:

  • Ignasi Jordan (generació del 1986, 198 cms) SAFA Claror: aquest és un jugador que és pur talent. Format a les categories inferiors del Joventut de Badalona, es mou per posicions exteriors (tot i que dissabte en defensa s’emparellava amb un pivot) i la seva especialitat és la seva habilitat per la penetració (gran agilitat per la seva alçada) i pel seu llançament després de bot. Quan sap que té clar avantatge al pal baix també és capaç de “postejar” amb solvència i treure la pilota si està sobremarcat.
  • Borja Pascual (generació del 1986, 188 cms) SAFA Claror: és l’escorta titular de l’equip i aporta poder ofensiu i llançament exterior. El seu cos fibrat i la seva capacitat de salt li permet ser de gran ajuda per defensar i per atacar el rebot. Va estar especialment inspirat en el tir de 3 punts anotant 4 triples i sent de les poques amenaces reals dels locals.
  • Carlos Gil (generació del 1981, 193 cms) Centre Catòlic de l’Hospitalet: atenció a aquest alerpivot clàssic del conjunt riberenc. Amb un canell privilegiat (però sense una gran mecànica de tir) va aniquilar la defensa local amb llançaments des de totes les posicions (incloent-hi 6,25) i amb gran encert. Va anotar 21 punts amb grans percentatges i estem més segurs que va fer més punts que bots amb la pilota. El seu lema és rebre i tirar. Agressiu en defensa i en situació de rebot.
  • Pablo Perdiguer (generació del 1988, 192 cms) Centre Catòlic de l’Hospitalet: aquest joveníssim jugador es vol reivindicar aquest any com a jugador de bàsquet després del seu pas la temporada passada per lliga EBA amb el CB Ripollet. De facultats no li’n falten. Pot ocupar perfectament qualsevol de les tres posicions exteriors encara que ell se sent més còmode jugant d’escorta. Tira de 3, penetra amb potència i tècnica i assisteix com un base. Atenció a la seva temporada!

CB IPSI – CB HOSPITALET “B” (1A CATALANA-OCTUBRE 2007)

 

Diumenge passat a les 12:00 del migdia es disputava un dels millors partits de la jornada de Primera Catalana (Grup 1). S’enfrontaven per una banda el CB Hospitalet “B” (que visitava una de les pistes complicades del grup) i el CB IPSI.

Els locals es presentaven a l’encontre especialment motivats sobretot perquè dos dels seus homes més importants són exjugadors del club riberenc (Pol Rebenaque i Lluís Martí). A més, és important remarcar que gran part dels jugadors del CB Hospitalet “B” són els actuals campions de Catalunya júnior i tot i que els puntals d’aquella fita juguen al primer equip del club (Serge Ibaka i Alex Llorca), no deixa de ser un bloc jove i  molt interessant.

El partit va estar dominat des d’un bon principi pels de l’Eixample que dominaven el rebot defensiu i podien jugar el seu clàssic joc de contraatac que tants bons fruits els ha donat els últims anys. La contraposició d’estils es palesava en els bases titulars d’ambdós equips: un base alt, fort i potent pels d’IPSI (Víctor Pla) i un d’elèctric, baixet i habilidós en el dribing (Andreu Egido).

Els visitants entrenats per Pau Garcia (tota una garantia per la formació dels seus joves jugadors) venien a treballar de valent i després de bàsquet pressionaven tota la pista els blaus.

Amb aquest panorama es va arribar al descans amb un marcador una mica escarransit on el CB IPSI dominava per un marge d’uns 10 punts.

A la represa els visitants van apretar les dents i a l’últim quart van reduir les diferències a menys de 5 punts. Quan semblava que la reacció es culminava algunes decisions dubtoses dels àrbitres als últims 2 minuts van enfonsar als joves jugadors visitants que van veure com perdien un partit que segurament tampoc mereixien guanyar ja que els locals entrenats per Jordi Segura van manar l’electrònic durant els 40 minuts de joc.

ATENCIÓ A:

Víctor Pla (generació del 1987, 190 cms) CB IPSI: aquest base d’imponent físic va marcar la pauta del partit i va portar-lo al seu terreny. Les jugades més espectaculars les va signar ell. Estem parlant d’un parell de passades de camp a camp d’una potència i precisió magnífiques i d’una safata fins a la cuina amb 2+1 imparable.

Carles Sala (generació del 1986, 177 cms) CB IPSI: escorta de la vella escola, es tracta d’un tirador des de les cantonades (un triple des d’aquesta posició i dos tirs lliures convertits van matar el partit a l’últim quart). És el cor de l’equip i dels típics jugadors que tiren del carro quan els seus més ho necessiten.

Andreu Egido (generació del 1989, 175 cms) CB Hospitalet “B”: base de pocs centímetres d’alçada però de gran intel·ligència sobre la pista. És molt elàstic i té un gran domini de la pilota sobre bot, cosa que fa que desbordi amb facilitat al seu marcador. Atenció a la seva visió de joc i a les seves assistències impossibles.

José Carrión (generació del 1989, 191 cms) CB Hospitalet “B”: es tracta d’un alerpivot que arreplega sota l’anella tota la deixalla que els altres no volen. És un especialista del rebot ofensiu i una de les seves millors habilitats és pujar ràpid la pilota quan es troba prop de cèrcol. Té una gran mobilitat jugant a la pintura i un tir de mitjana distància acceptable. Es creix davant rivals més alts que ell.

CB GRUP BARNA – CB SANT BOI (COPA CATALUNYA-SETEMBRE 2007)

Partit clàssic d’inici de temporada amb dos equips que recuperen la Copa Catalunya després de passar un any per Primera Catalana.

Els locals amb el bloc de l’any passat més alguns reforços de jugadors d’equips de Primera (IPSI, SESE, Ciutat Vella) es presentaven davant l’afició de la Nau del Clot amb ganes d’agradar i de demostrar que el seu lloc és la Copa Catalunya i que els rumors negatius sobre el rendiment que oferiran enguany no tenen fonament.

Per contra, el Bàsquet Sant Boi amb fitxatges importants de jugadors plenament consolidats a Copa Catalunya com Xavi Memmninger i els absents Xavi Corcoy i Bernat Elías (lesionat) pretenia començar amb bon peu per  assentar el seu projecte esportiu a la màxima categoria del bàsquet català i no passar penúries per la permanència.

L’encontre va estar marcat per la igualtat constant durant quasi tot el partit malgrat que els locals acostumaven a manar sempre en l’electrònic per marges molt curts. Els primers compassos van evidenciar ja d’inici que si bé el Sant Boi disposava de més centímetres i quilos prop de l’anella, els interiors dels locals eren més ràpids i versàtils (Eduard Garcia i Rubén Aristin). Tot i això el duel de canoners el trobàvem al perímetre on tots dos equips acumulaven canells amb molta qualitat destacant especialment Xavi Memminger i Andreu Puig pels visitants i  Oscar Pérez i Albert Lacruz pels del Clot. Amb aquest panorama vam arribar al descans amb el CB Grup Barna “A” dominant el partit per 41-32.

En el segon temps, els entrenadors de tots dos equips van optar per jugar molts minuts amb 2 bases molt petits per bàndol per buscar un major control de la situació i per imprimir velocitat al joc. I segurament a qui més va beneficiar aquest estil de bàsquet va ser als visitants, ja que van aconseguir retallar les diferències desfavorables que van arribar a ser de 10 punts. Aquest bàsquet ràpid requeria molt combustible i l’equip del Baix Llobregat no anava especialment sobrat en aquest aspecte cosa que va acusar posteriorment en no poder fer una rotació més àmplia dels seus millors homes.

Amb aquest decorat d’empat tècnic es va arribar a l’última jugada del partit en què els visitants tenien 3 punts de desavantatge a falta de pocs segons, però possessió de la pilota. Després d’un temps mort in extremis, els taronges havien ideat una jugada de banda que segurament va acabar en mans del jugador inadequat que va llançar un tir de circumstàncies (molt desviat) des de 7 metres.

Amb aquest resultat, els del Clot tornen a Copa amb un treballadíssim triomf sobre el Bàsquet Sant Boi que segurament anirà a més durant el curs a mesura que el procés d’adaptació dels nous jugadors vagi lligat a un millor acondicionament físic que segur millorarà amb el pas de les setmanes.

ATENCIÓ A:

     – Eduard Garcia (CB Grup Barna): després dels partidassos (anotant més de 40 punts a la Nau) que la temporada passada va fer contra el Grup Barna, l’exjugador del CB IPSI i del CB Hospitalet fa el salt a Copa Catalunya. Destaca per la seva mobilitat i agilitat per jugar de 4 i la seva envergadura.

     – Ruben Aristin (CB Grup Barna): alerpivot treballador (si no ens falla la memòria exjugador de ETP Clot) que aconsegueix escombrar tot el que ningú vol sota l’anella. És el cor de l’equip i ho dóna tot a la pista aportant personalitat al seu equip. Si té la pilota sota l’anella encarat al cèrcol (sobretot després de rebot ofensiu) no piqueu a la seva finta més habitual. Simularà una passada que no existirà mai. Quedeu avisats!

     – Andreu Puig (Bàsquet Sant Boi): fixeu-vos bé amb aquest tros de jugador ja que és capaç de penetrar cap a bàsquet amb una potència extraordinària com acribillar des de 6,25 qualsevol defensa tancada. Cal estar pendent sobretot de puntejar el seu llançament.

     – Xavier Memminger (Bàsquet Sant Boi): aquest exjugador de Joventut de Badalona i Centre Catòlic d’Hospitalet entre d’altres equips és pur talent. Alterna les posicions de 2 i de 3 i també va tenir en el partit comentat alguna estoneta de base. És un tirador exquisit i cal anar en compte sobretot després de bloqueig directe perquè si el seu home el passa per darrere no s’ho pensarà i armarà ràpidament el braç.

CE LAIETÀ  –  CB GAVÀ (COPA CATALUNYA-OCTUBRE 2007)

 

Dissabte passat el CB Gavà va derrotar al fins aleshores colíder CE Laietà per 64-74. L’encontre va estar dominat des de bon inici pels visitants que van demostrar que són una autèntica bèstia negra pels equips que no coneixen encara la derrota. Fa dos dissabtes els blau-i-grana van imposar-se a l’imbatut CB Grup Barna i en aquesta última jornada ho van fer al CE Laietà.

El començament del partit ja va marcar el que seria el desenvolupament dels 40 minuts. L’equip del Baix Llobregat pretenia desactivar la maquinària dels blancs i sabia com fer-ho: frenant el seu cervell (Dani Carreter). Per això els primers compassos de partit Adrià Mestres es va encarregar de fer un marcatge a tota pista al menut base local que no va trobar-se còmode en aquesta fase del partit. D’aquest joc poc fluid del CE Laietà es van beneficiar els visitants que van començar a dominar per marges curts (fins a 11 punts). Semblava que els locals no forçaven la màquina i que jugaven amb la sensació de que tard o d’hora s’acabarien imposant. A la mitja part però, domini del CB Gavà per 34-39.

A la represa, els homes de Mario del Campo van sortir a per totes i treballant una defensa zonal pressionant a tota pista es van acostar en el tercer quart. En atac seguien sense tenir el dia i la precipitació va portar mals llançaments (0/15 en triples). Aleshores va sorgir l’escorta visitant Xavi Garrido (ascens l’any passat amb CB Santfeliuenc) que amb els seus tirs des de la mitjana distància i la seva fiabilitat des de la línia de tir lliure va fer que la reacció dels locals quedés en estèril i que la victòria quedés en mans del CB Gavà, equip recentment ascendit.

ATENCIÓ A AQUESTS JUGADORS:

Oliver Gil (generació del 1988, 200 cms)  CE Laietà: amb la baixa dissabte passat de Guillem Palou, aquest espigadíssim jugador format a les categories inferiors del FC Barcelona va disposar de molts minuts en posicions exteriors. Es tracta d’un aler alt amb gran capacitat per penetrar i amb bon llançament des de qualsevol distància. Quan guanyi pes serà un jugador total. Màxim anotador del seu equip (13 punts).

Xavi Santín (generació del 1973, 194 cms) CE Laietà: juga en posicions interiors i prové de UDA Gramenet. És un pivot rocós, duríssim en defensa que aporta veterania a un grup de jugadors joves. En atac es mou molt bé prop de la pintura i pot llançar també de 3 punts. Màxim rebotejador del seu equip (11 rebots).

Adrià Mestres (generació del 1989, 191 cms) CB Gavà: estem parlant de l’actual campió del concurs d’esmaixades del prestigiós torneig júnior del CB l’Hospitalet. Si a unes condicions físiques extraordinàries li sumem un gran talent, un boníssim domini de pilota i una velocitat endimoniada per executar cada acció, ens trobarem probablement davant un dels millors jugadors de la competició i amb un gran marge de millora si tenim en compte la seva joventut. Atenció a la seva progressió! (14 punts).

Xavi Garrido (generació del 1979, 180 cms) CB Gavà: es tracta d’un escorta menut però anotador 100% que sempre està buscant l’anella rival dominant sobretot el llançament des de la mitjana distància conscient que una penetració fins a la cuina pot sortir-li cara (en forma de barret).

CB Santfeliuenc-Eninter  –  CB Valls-Félix Hotel (LLIGA EBA-ENERO 2009)

Partido correspondiente a la 14ª jornada de competición de Liga EBA Grupo C (grupo catalano-aragonés) que enfrentaba al equipo revelación de la misma (CB Santfeliuenc-Eninter) y a una de las mayores decepciones (CB Valls-Félix Hotel) de la temporada. Los locales disfrutan de su segunda plaza en solitario y con la victoria del domingo cierran una mala racha de dos derrotas seguidas. Por contra el CB Valls ha cambiado Jordi Martí de su banquillo por Lluís Cuesta y ha remodelado a media plantilla perdiendo a jugadores como Àlex Sanmartín, Guillén Marcé y Rubén Nayas (UGT Aragón) y haciéndose con los servicios de Josep Maria Milà y el veterano jugador de la casa Jordi Tombas.

El partido se preveía de alta anotación dado que ambos equipos son de lo mejorcito ofensivamente de la categoría aunque sus medios para lograrlo son radicalmente distintos.Y así fue. Los locales basaban su juego de ataque en una fluida circulación del balón para encontrar al jugador idóneo para lanzar a canasta, trabajando bien sus sistemas y aprovechando su contraataque. Por contra los visitantes ofrecían su repertorio atacante en movimientos simples y cortos para que su jugador franquicia (Jonhatan Ramírez) disparara desde más allá de 6,25.

Nada más empezar, quedó patente que el equipo que realmente estaba conectado al partido era el CB Santfeliuenc que entendió de buenas a primeras que la clave del partido estaría en la defensa ya que, como hemos comentado, los dos conjuntos son excelentes atacando. Quién apretara las tuercas atrás se llevaría el gato al agua. Así pues, primeras ventajas para el quinteto entrenado por Àlex Terés que propinó unos duros parciales de inicio (10-0 y 21-5) aprovechando la relajación defensiva del CB Valls y torturándolos con contraataques en solitario de sus exeriores de manos rápidas y mente despierta (Lluís Molina i Francesc Cairó). Los visitantes reaccionaron tímidamente después de un tiempo muerto y los esfuerzos de Edu Villacampa (anotando en la pintura acumulando rebotes ofensivos) mantenían alguna opción de ganar para su equipo.

Se llegaba al descanso con 48-37 y con la sensación de que los locales podían haber sacado más ventaja en el electrónico del que reflejaba al finalizar los primeros veinte minutos.

En la reanudación, los sistemas del CB Valls seguían dirigidos para que Jonathan Ramírez pudiese lanzar a canasta con comodidad. El alero anotó finalmente 4 triples para 18 puntos, pero sus porcentajes no fueron buenos destacando defensivamente Stefan Ivanovic que punteó casi todos sus tiros. A pesar de eso, al inicio del último periodo y con el CB Valls hasta ese momento siempre por debajo del marcador, Ramírez y Villacampa se encargaron de dar la vuelta al partido y pusieron por vez primera a su equipo con ventaja y de lleno en la pomada.

Entonces surgieron los mejores jugadores del cuadro azul. Balboa estuvo soberbio en la dirección (13 asistencias) y Cairó y Molina anotaron con facilidad desde todas las posiciones de la pista. Los últimos minutos fueron de dominio del equipo local que asestó un parcial definitivo para romper las ilusiones de los visitantes de alzarse con la cuarta victoria de la temporada.

Cabe destacar por el CB Santfeliuenc-Eninter la labor de todo el equipo, empezando por sus hombres de perímetro (19 asistencias entre ambos bases) y recordando que sus aleros se encuentran en un momento dulce, viendo la canasta 5 centímetros más grande que sus oponentes. Son cosas de estar en racha y de tener la confianza por las nubes.

El CB Valls Félix Hotel es la otra cara de la moneda. Necesita de una seria reflexión para enderezar su rumbo y de poner a sus estrellas al servicio del equipo. Un conjunto con la calidad de hombres de Jonathan Ramírez, Nacho Farré, Edu Villacampa, Ramon Bordas debería estar luchando por otros objetivos mucho más ambiciosos y no para pelear con el agua al cuello por la permanencia. Quizás les falte trabajar eso, para ser un conjunto y no sólo una suma de individualidades irreversibles.